El Convent o Edifici de l’ensenyança

La construcció del convent de Torrefarrera, situat a uns 500m al sud del nucli del poble i en direcció a Lleida, data de l’any 1799 i fou projectat per l’arquitecte Agapit Lamarca. Arran de les successives desamortitzacions de béns produïdes durant el segle XIX, aproximadament cap al 1870, el convent va ser comprat pels lleidatans Josep Jené i Maria de Gomar. El convent constava de dos cossos, un de principal que tenia planta baixa més dues plantes, pis i pati central amb claustre porticat al seu voltant, amb façana noble de mamposteria irregular de pedra i portes dovellades que constituïa pròpiament el convent i un altre cos aïllat, també de planta baixa i dues plantes pis, més modest que l’anterior, on hi havia les cel.les. La família Jené l’utilitzava com a residència estiuenca.

Cap a l’any 1912, els propietaris descendents dels compradors van fer donació de tot el conjunt a favor de la parròquia de Torrefarrera amb la finalitat expressa de ser destinada a escola per a nens, que indica la situació de greu mancança educativa. El convent va ser habilitat per una comunitat religiosa de monges de clausura de l’ordre de l’Estonnac i va ser l’escola de tots els nens de Torrefarrera fins a la guerra civil. Durant la guerra, i un cop retornades les monges, va reprendre la funció escolar durant un temps. Després la comunitat es va traslladar a Lleida i l’edifici va passar a ser ocupat com a taller residència per a disminuïts psíquics.

Fotografia extreta de la pàgina web www.aspamis.org/centre/centre-ginesta-i-torrefarrera/