Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Turisme

Mercat Municipal

El Mercat municipal està situat al polígon Industrial de Torrefarrera, al costat de l’autovia A-2, com un dels principals accessos de comunicació, te una extensió de 25.000 m2 i consta de 230 parades i uns 5.000 visitants setmanals. 

La celebració del mercat dominical es setmanal i esta obert al públic de 9:00h a 14:00h. 

La seva oferta comercial es molt variada, hi podem trobar, alimentació (fruita i verdura, pollastres a l’ast, xurreria, i parades especialitzades de productors propis), drogueria i perfumeria, sabateria i tèxtil, equipament de la persona, parament de la llar, etc…

Fes clic aquí per a mes informació.

Ajuntament_059_1.JPG

Captura de pantalla 2022-02-09 a las 12.49.24.png

Street Art Festival

Festival d'art mural que se celebra cada any a Torrefarrera.

Diversos artistes internacionals d'art urbà donen vida a les parets del municipi i participant així en el concurs anual de l'Street Art Torrefarrera.

Aquesta iniciativa va començar amb l'objectiu de millorar l'entorn urbà i fomentar la cultura, amb el pas del temps ha aconseguit acollir turistes de tot arreu que venen al municipi a observar les espectaculars pintures que li donen color.

Fes clic aquí per a més informació.
Fes clic aquí per accedir al mapa interactiu.

Ajuntament_068.jpeg

Església Parroquial de la Santa Creu

Dins del nucli urbà

El període de pau i consolidació de la població que caracteritzà la segona meitat del segle XVIII, feren que l’església, ja de per si malmesa pels conflictes anteriors, resultés insuficient per atendre les necessitats del poble. Es requeria, doncs, la construcció d’un nou temple. La nova església s’edificà en el mateix lloc que l’anterior, aprofitant els elements ja existents. Bastida a mitjan del segle XVIII, és d’estil neoclàssic (única església de la comarca del Segrià d’aquest estil), de tres naus, ordre compost, façana senzilla i elegant i un bell campanar molt similar al de la catedral moderna de Lleida, (amb dues campanes) fou totalment destruïda el 1936. Reconstruïda de nou el 1941. Les últimes reformes daten del 1989.

Aquesta església conserva un Mur Musulmà. La part baixa de l’Església presenta l’aspecte d’un mur de construcció musulmana, que deuria de pertànyer a l’antiga mesquita. A sota i al costat del mur de la façana s’hi ha descobert una sitja escavada a la roca arenosa, que segurament també és d’origen musulmà.

Ajuntament_007.JPG

La Nova Creu

Dins del nucli urbà

És de l’escultor local Jaume Perelló.

A l’igual que també és obra d’aquest escultor el Mural del vestíbul de l’Ajuntament.

Ajuntament_092.JPG

Mural de la Plaça Miremont

Dins del nucli urbà

Ocupa una gran part de la façana de l’edifici de l’Ajuntament. Hom hi pot veure un pont que uneix dos terrenys separats per un riu. Aquest dibuix simbolitza la unió entre dos municipis agermanats, separats físicament per la distància però units per la voluntat de crear coses junts.

Ajuntament_009.JPG

El Convent o Edifici de l’ensenyança

Fora del nucli urbà

La construcció del convent de Torrefarrera, situat a uns 500m al sud del nucli del poble i en direcció a Lleida, data de l’any 1799 i fou projectat per l’arquitecte Agapit Lamarca. Arran de les successives desamortitzacions de béns produïdes durant el segle XIX, aproximadament cap al 1870, el convent va ser comprat pels lleidatans Josep Jené i Maria de Gomar. El convent constava de dos cossos, un de principal que tenia planta baixa més dues plantes, pis i pati central amb claustre porticat al seu voltant, amb façana noble de mamposteria irregular de pedra i portes dovellades que constituïa pròpiament el convent i un altre cos aïllat, també de planta baixa i dues plantes pis, més modest que l’anterior, on hi havia les cel.les. La família Jené l’utilitzava com a residència estiuenca.

Cap a l’any 1912, els propietaris descendents dels compradors van fer donació de tot el conjunt a favor de la parròquia de Torrefarrera amb la finalitat expressa de ser destinada a escola per a nens, que indica la situació de greu mancança educativa. El convent va ser habilitat per una comunitat religiosa de monges de clausura de l’ordre de l’Estonnac i va ser l’escola de tots els nens de Torrefarrera fins a la guerra civil. Durant la guerra, i un cop retornades les monges, va reprendre la funció escolar durant un temps. Després la comunitat es va traslladar a Lleida i l’edifici va passar a ser ocupat com a taller residència per a disminuïts psíquics.

ginesta-i-aspamis.jpg

Fotografia extreta de la pàgina web www.aspamis.org/centre/centre-ginesta-i-torrefarrera/

Pantà de Serrallarga

Ubicat a la partida del Secà.

130260561.jpg

Fotografia extreta de la pàgina web mapio.net

Arc i Mur exterior de l’antic molí paperer o de l’anomenada Fàbrica de la llum.

Fora del nucli urbà

Els frares del Temple tingueren gran interès per aconseguir una adequada explotació dels seus dominis, donat un bon ús a les aigües destinades al rec. Per aquest fet construïren ponts i molins. Els molins paperers eren aquells que servien per a capolar els draps que havien de servir per fer la pasta de paper. El moviment del rodet transmetia a uns malls enclavats que trinxaven els draps situats en uns recipients plens d’aigua fins a obtenir la pasta de paper. La importància del molí era ben patent, ja que era un pilar bàsic de desenvolupament econòmic i que complementava a l’agricultura.

Exemple indestructible del patrimoni industrial històric vinculat a l’aprofitament hidràulic del Canal de Pinyana. Els Salts d’aigua del Canal s’utilitzaren, i de fet es continuen utilitzant, per generar electricitat.

IMG-20211025-WA0002.jpg

Malpartit

La seva estratègica situació en un punt dominant i vora un important camí reial, el fa el lloc més idoni per una fortalesa. Després de la reconquesta, el comte d’Urgell Ermengol VII el 1174, feu donació a Joan d’Albesa dels estancaments i forn  d’aleshores castell ja com Castellblanc de Llitera, situat al cim del tossal de la Pleta. L’any 1212 Guillem Ramon de Montcada féu donació a Constança (filla del rei Pere II d’Aragó) de tot el que li pertanyia dels castells i viles d’Aitona, Soses, Malpartit i el Poal. El 1740 el rector de Torrefarrera, Lluís Martí, demanà la possessió del curat de Malpartit ja que no se sap que hagi hagut cap posterior a dita rectoria. L’any 1799 hi hagué el projecte de construir una nova església en el cas que el terme es repoblés. A finals del segle XIX, s’aconseguí crear un petit nucli estable de població amb la construcció d’uns habitatges per als colons que treballessin les terres, població que en el decurs del segle XX s’incrementà i consolidà, amb què avui hi ha establerta una petita població amb possibles perspectives de futur.

Actualment a Malpartit hi ha una capella sota la invocació de la Santíssima Trinitat.

malpartit.jpg

Imatge extreta de la pàgina web https://www.rurismo.com/

Fita dels Quatre Termes

Fora del nucli urbà

Excepcional per ser una creu de terme que es troba en la cruïlla de quatre termes municipals: Torrefarrera, Malpartit, Rosselló i Alpicat. Per veure una altra creu com aquesta hauríem d’anar a Galícia.

Plataner centenari

Fora del nucli urbà

Gran plataner de 3,78m de diàmetre, ubicat a la partida del Molí, sortint pel camí de Benavent, a 400m.