Malpartit

La seva estratègica situació en un punt dominant i vora un important camí reial, el fa el lloc més idoni per una fortalesa. Després de la reconquesta, el comte d’Urgell Ermengol VII el 1174, feu donació a Joan d’Albesa dels estancaments i forn  d’aleshores castell ja com Castellblanc de Llitera, situat al cim del tossal de la Pleta. L’any 1212 Guillem Ramon de Montcada féu donació a Constança (filla del rei Pere II d’Aragó) de tot el que li pertanyia dels castells i viles d’Aitona, Soses, Malpartit i el Poal. El 1740 el rector de Torrefarrera, Lluís Martí, demanà la possessió del curat de Malpartit ja que no se sap que hagi hagut cap posterior a dita rectoria. L’any 1799 hi hagué el projecte de construir una nova església en el cas que el terme es repoblés. A finals del segle XIX, s’aconseguí crear un petit nucli estable de població amb la construcció d’uns habitatges per als colons que treballessin les terres, població que en el decurs del segle XX s’incrementà i consolidà, amb què avui hi ha establerta una petita població amb possibles perspectives de futur.

Actualment a Malpartit hi ha una capella sota la invocació de la Santíssima Trinitat.

Imatge extreta de la pàgina web https://www.rurismo.com/