Història

Torrefarrera és un nucli de 4. 525 habitants que ocupa una extensió de 23.48km2. moltes urbanitzacions formen part d’aquest municipi, però destaca el terme agregat de Malpartit, 16.43km2, d’estructura urbana colonial.

Torrefarrera se situa al sector de la plana de la comarca del Segrià, en contacte amb els termes municipals de Lleida, al sud; Alpicat, a l’oest; de Torre-Serona, a l’est; de Rosselló i Benavent de Segrià al Nord. El seu terme municipal es drenat per nombroses Sèquies, ramals del Canal de Pinyana.

No és clar l’origen del topònim de Torrefarrera, però sembla que pot provenir de la torre fortalesa que estava situada en l’indret on avui en dia hi ha el municipi de Torrefarrera. Aquesta torre documentada en 1177, podria venir d’una cessió de Ramon Berenguer IV al repoblador Ferrer o bé a una filla seva de nom Ferrera la qual va rebre la concessió de l’esmentada torre.

Hi ha dues versions sobre l’origen de Torrefarrera. Una indica que és en una de tantes torres de conreus abandonades pels sarraïns, ocupada potser pel repoblador Ferrer i el seu fill Pere Ferrer. L’altra que l’origen es deu a les donacions que el bisbe Guillem Pere de Ravidats i la canònica de Lleida van fer (1168-85) a diversos repobladors, i el 1180 ja s'esmenta amb el nom de Torrefarrera. Torrefarrera, juntament amb els seus termes, torres i almúnies, pretengué des dels dies de la conquesta (1147-50) als cavallers del Temple i formà part de la cambra de Gardeny fins a l’extinció de l’orde (1312), que passà —amb els altres béns de l’orde al país— als hospitalers, els quals la conservaren fins a l’extinció de les senyories (1835). El territori es repoblà ràpidament segons es dedueix del Llibre verd de la catedral i del Cartoral de Gardeny.

Fos com fos, el 1186, segons un document del Llibre verd, el lloc ja era repoblat amb 13 famílies que aquest any feren una concessió de censal a l’església de Torrefarrera, dedicada ja llavors a la Santa Creu i que corresponia a una antiga mesquita que el 1168 el bisbe restaurador inclogué en la prepositoria de Sant Joan de Segrià. Formà part fins el 1186 del terme de Lleida.

Apareixen dins el terme de Torrefarrera altres torres o caseries de repobladors que perduraren fins a època moderna, com les torres de Pujalt, Vallseguer, la Grallera, etc. Al camí que encara avui comunica Torrefarrera amb Benavent de Segrià, sobre un roquisser, hi havia la Torre Grallera, d’origen àrab, que el 1177 Ramon de Torroja i la seva muller Gaia empenyoraren als templers per 150 morabatins; el 1192 s’esmenten cases " in castellum et villam que vocatur Gralleram in Segriano". Passà a altres mans i el 1225 Arnau de Cladells la donà a l’església de Lleida. Resten avui a la partida de la Grallera notables vestigis de l’antic poblat: murs de l’antic castell, sitges, ceràmica i altres elements. El 1283 fou venut amb Benavent pels marmessors de Bernat de Tarassona a Bernat Boixó i el 1358 consta dins les propietats del prior hospitaler de Sant Joan de Jerusalem. La Grallera ja era lloc despoblat a la fi del segle XVIII. Torrefarrera tenia 11 focs el 1365 i els seus habitants havien de dur anualment a Gardeny una càrrega de gra per casa. Afectaren la població les qüestions i els litigis pels recs derivats del canal de Pinyana, i en el sorollós plet del 1549 entre la priora d'Alguaire i la paeria de Lleida Torrefarrera es posà al costat de la ciutat (ja que en tancar les pales els pagesos d'Alguaire afectaven les terres de Torrefarrera), malgrat que en tractar-se del pagament del cànon del sequiatge la població es posava normalment al costat dels altres pobles del N del Segrià (com el 1536). En general, els pobles que procedien de la senyoria dels templers, com Corbins i Torrefarrera, no es trobaven en gaires bones relacions amb els que sempre havien estat dels hospitalers, com Alguaire, Vilanova o la Portella.

El 1517 s’edificà l’ermita de Santa Maria de la Pardina, i alhora es construí la magnífica creu de terme gòtica que fins el 1936 embellí el principal carrer del poble. En els protocols de Monhereu (1701-03), que tracten del capbrevament de Rosselló de Segrià i de Torrefarrera, consten com a vigents algunes imposicions feudals del segle XIV i àdhuc alguns dels mals usos abolits en la sentència de Guadalupe del 1486, dels quals s’havien deslliurat els homes d'Alguaire

Durant tot el segle XVI, va ser quan la immigració gascona assolí la seva cota més alta, cosa que és evident en l’aparició durant aquest període de cognoms d’aquella procedència. La munió d’adversitats que caracteritzà el segle XVII (fam, epidèmies, la Guerra dels Segadors, males collites...) van estar a punt de fer desaparèixer Torrefarrera per sempre. Les conseqüències de la Guerra dels Segadors foren calamitoses per Torrefarrera. No hi restà cap edifici en peus, el terme (fins aleshores fèrtil) restà erm com a conseqüència de les devastacions i pillatges. Desprès d’un període de devastacions com va ser el XVII, el XVII es caracteritzà per ser un parèntesi de pau i sense epidèmies abans de la guerra del Francès.

Durant la invasió napoleònica (1808-1814), en ocasió del setge de Lleida el 1810, Torrefarrera esdevingué altra vegada camp de batalla i els seus pobladors hagueren de tornar a sofrir saqueigs i tota mena de vexacions, fins i tot més despietats que els setges anteriors. La climatologia va ser un altre factor desestabilitzador de l’economia Torrefarrerina del segle XIX. Sequeres i tempestes impedien el redreçament econòmic de la vila. Durant aquest segle, s’inicià l’abolició del règim senyorial i l’aprovació de les lleis desamortitzadores, mesures que havien d’influir decisivament en la transformació econòmica i en el desenvolupament de Torrefarrera (sotmesa fins aleshores al domini i jurisdicció dels santjoanistes). Amb l’abolició dels senyorius i la dissolució de les ordres, a Torrefarrera finalitzà l’etapa de domini senyorial i s’inicià un període caracteritzat per un canvi en totes les estructures. Va ser una època en que a més es van iniciar millores en les comunicacions. Com a exemple el 1867, l’alcalde Joan Mestre demanà a la Diputació que el camí veïnal de Torrefarrera a Alfarràs es convertís en carretera a la Vall d’Aran. El projecte es plantejà però no prosperà per l’esclat de la revolució de 1868. Les obres es reiniciaren sota el regnat d’Amadeu de Savoia i el tram Lleida Torrefarrera finalitzà al 1872. El 1896 s’instal·là el subministrament elèctric als carrers de la vila i al 1917 aquest arribà a les cases. El 1963 arribà per primer cop el subministrament d’aigua potable a les cases de Torrefarrera.

Actualment Torrefarrera gaudeix d’un eix de comunicacions molt important, l’autovia A2 i la N-230 que l’uneix amb altres poblacions nord-segrianenques: Rosselló, Alguaire,Almenar,Alfarràs i que porta a Vielha. Els sectors primaris són molt importants pel municipi: la ramaderia i l’agricultura tenen un pes molt destacat. El sector serveis està molt desenvolupat així i com el sector industrial.

La seva estratègica situació en un punt dominant i vora un important camí reial, el fa el lloc més idoni per una fortalesa. Després de la reconquesta, el comte d’Urgell Ermengol VII el 1174, feu donació a Joan d’Albesa dels estancaments i forn  d’aleshores castell ja com Castellblanc de Llitera, situat al cim del tossal de la Pleta. L’any 1212 Guillem Ramon de Montcada féu donació a Constança (filla del rei Pere II d’Aragó) de tot el que li pertanyia dels castells i viles d’Aitona, Soses, Malpartit i el Poal. El 1740 el rector de Torrefarrera, Lluís Martí, demanà la possessió del curat de Malpartit ja que no se sap que hagi hagut cap posterior a dita rectoria. L’any 1799 hi hagué el projecte de construir una nova església en el cas que el terme es repoblés. A finals del segle XIX, s’aconseguí crear un petit nucli estable de població amb la construcció d’uns habitatges per als colons que treballessin les terres, població que en el decurs del segle XX s’incrementà i consolidà, amb què avui hi ha establerta una petita població amb possibles perspectives de futur.

Actualment a Malpartit hi ha una capella sota la invocació de la Santíssima Trinitat.

Imatge extreta de la pàgina web https://www.rurismo.com/