Associació Sardanista Germanor de Torrefarrera, constituïda legalment l’any 2009. Realitza cursos d’aprenentatge i perfeccionament de la dansa de la sardana i participa en trobades i aplecs sardanístics de tot Catalunya. Col·labora en els actes festius i culturals del municipi.
Municipi
Situació
Ubicació
El terme municipal de Torrefarrera, de 23,48 km² d'extensió total, es troba al sector de la plana del Segrià, a 214m d'altitud, estès al Nord de la ciutat de Lleida. Limita amb els termes de Lleida per la vessant Sud, amb Torre-Serona per l'Est, amb Rosselló de Segrià i Benavent de Segrià pel Nord i amb Alpicat pel Sud.
Les principals entitats de població d'aquest municipi són el poble de Torrefarrera —el cap municipal—, i el terme de Malpartit, a més de les urbanitzacions de les Comes, Corxat, el Pla de la Pona, Salats, la Raconada i el Tossal (compartida amb el terme municipal de Torre-Serona).
El sector de Malpartit forma un enclavament de 16,34 km², situat al Nord Oest de Torrefarrera. Unit per un sol punt amb el nucli principal de Torrefarrera limita amb els termes de Rosselló de Segrià i Vilanova de Segrià per l'Est, amb Alguaire pel Nord, amb Almacelles pel Nord Oest, amb Lleida pel Sud Oest i amb Alpicat pel Sud. L'estructura urbana, edificis d'un mateix tipus a banda i banda d'un carrer, segueix les idees colonitzadores aplicades per Melcior de Guàrdia a Almacelles i a la Saida.
Al final dels anys setanta i al començament dels vuitanta s'inicià la construcció d'una colla d'urbanitzacions, habitatges de segona residència de gent de Lleida, que envolten el cap municipal i són a una distància compresa entre els 200m i els 2 km. A la partida d'Ull-roig, al límit amb Torre-Serona, i compartida amb aquest terme municipal, hi ha la urbanització del Tossal. A l'antiga carretera de la Vall d'Aran —abans de fer-se la variant—, a uns 200m del nucli urbà, hi ha la urbanització de la Raconada. Les del Pla de la Pona i Salats estan situades l'una al costat de l'altra a la partida del Secà. Aquest també és el cas de les de Corxat i les Comes, gairebé contigües, que són situades en un camí que surt a mà esquerra de la carretera nacional, a uns 500m del nucli urbà.
Comunicacions
Un dels grans avantatges de Torrefarrera són les excel·lents comunicacions de què gaudeix, que li permet uns bons accessos tant a nivell estatal com europeu.
El poble està en un punt on convergeixen l'autovia A-2 i la carretera Nacional 230, que comunica Lleida amb la Vall d'Aran, i que està en fase de substitució per l'Autovia A-14, que també surt de Torrefarrera.
La proximitat amb la ciutat de Lleida, 4 Km., i la privilegiada situació entre les vies de comunicació (la connexió amb l'A-22 Lleida - Osca és a 2 Km.) fan de Torrefarrera un lloc triat per moltes empreses i famílies per establir-s'hi.
Aquesta òptima xarxa de comunicacions ha comportat unes conseqüències certament interessants per Torrefarrera. Potser la més destacada ha estat l'establiment del Polígon Industrial Torrefarrera, el qual ha estat molt ben rebut per tots els empresaris i inversionistes del poble i rodalies.
A més Torrefarrera es comunica amb municipis veïns per camins locals que van a Alpicat, a Lleida (Marimunt), a Malpartit, a Rosselló i a Torre-Serona.
Història
Presentació
Torrefarrera és un nucli de 4. 525 habitants que ocupa una extensió de 23.48km2. moltes urbanitzacions formen part d’aquest municipi, però destaca el terme agregat de Malpartit, 16.43km2, d’estructura urbana colonial.
Torrefarrera se situa al sector de la plana de la comarca del Segrià, en contacte amb els termes municipals de Lleida, al sud; Alpicat, a l’oest; de Torre-Serona, a l’est; de Rosselló i Benavent de Segrià al Nord. El seu terme municipal es drenat per nombroses Sèquies, ramals del Canal de Pinyana.
Origen del topònim
No és clar l’origen del topònim de Torrefarrera, però sembla que pot provenir de la torre fortalesa que estava situada en l’indret on avui en dia hi ha el municipi de Torrefarrera. Aquesta torre documentada en 1177, podria venir d’una cessió de Ramon Berenguer IV al repoblador Ferrer o bé a una filla seva de nom Ferrera la qual va rebre la concessió de l’esmentada torre.
Hi ha dues versions sobre l’origen de Torrefarrera. Una indica que és en una de tantes torres de conreus abandonades pels sarraïns, ocupada potser pel repoblador Ferrer i el seu fill Pere Ferrer. L’altra que l’origen es deu a les donacions que el bisbe Guillem Pere de Ravidats i la canònica de Lleida van fer (1168-85) a diversos repobladors, i el 1180 ja s'esmenta amb el nom de Torrefarrera. Torrefarrera, juntament amb els seus termes, torres i almúnies, pretengué des dels dies de la conquesta (1147-50) als cavallers del Temple i formà part de la cambra de Gardeny fins a l’extinció de l’orde (1312), que passà —amb els altres béns de l’orde al país— als hospitalers, els quals la conservaren fins a l’extinció de les senyories (1835). El territori es repoblà ràpidament segons es dedueix del Llibre verd de la catedral i del Cartoral de Gardeny.
Fos com fos, el 1186, segons un document del Llibre verd, el lloc ja era repoblat amb 13 famílies que aquest any feren una concessió de censal a l’església de Torrefarrera, dedicada ja llavors a la Santa Creu i que corresponia a una antiga mesquita que el 1168 el bisbe restaurador inclogué en la prepositoria de Sant Joan de Segrià. Formà part fins el 1186 del terme de Lleida.
Apareixen dins el terme de Torrefarrera altres torres o caseries de repobladors que perduraren fins a època moderna, com les torres de Pujalt, Vallseguer, la Grallera, etc. Al camí que encara avui comunica Torrefarrera amb Benavent de Segrià, sobre un roquisser, hi havia la Torre Grallera, d’origen àrab, que el 1177 Ramon de Torroja i la seva muller Gaia empenyoraren als templers per 150 morabatins; el 1192 s’esmenten cases " in castellum et villam que vocatur Gralleram in Segriano". Passà a altres mans i el 1225 Arnau de Cladells la donà a l’església de Lleida. Resten avui a la partida de la Grallera notables vestigis de l’antic poblat: murs de l’antic castell, sitges, ceràmica i altres elements. El 1283 fou venut amb Benavent pels marmessors de Bernat de Tarassona a Bernat Boixó i el 1358 consta dins les propietats del prior hospitaler de Sant Joan de Jerusalem. La Grallera ja era lloc despoblat a la fi del segle XVIII. Torrefarrera tenia 11 focs el 1365 i els seus habitants havien de dur anualment a Gardeny una càrrega de gra per casa. Afectaren la població les qüestions i els litigis pels recs derivats del canal de Pinyana, i en el sorollós plet del 1549 entre la priora d'Alguaire i la paeria de Lleida Torrefarrera es posà al costat de la ciutat (ja que en tancar les pales els pagesos d'Alguaire afectaven les terres de Torrefarrera), malgrat que en tractar-se del pagament del cànon del sequiatge la població es posava normalment al costat dels altres pobles del N del Segrià (com el 1536). En general, els pobles que procedien de la senyoria dels templers, com Corbins i Torrefarrera, no es trobaven en gaires bones relacions amb els que sempre havien estat dels hospitalers, com Alguaire, Vilanova o la Portella.
El 1517 s’edificà l’ermita de Santa Maria de la Pardina, i alhora es construí la magnífica creu de terme gòtica que fins el 1936 embellí el principal carrer del poble. En els protocols de Monhereu (1701-03), que tracten del capbrevament de Rosselló de Segrià i de Torrefarrera, consten com a vigents algunes imposicions feudals del segle XIV i àdhuc alguns dels mals usos abolits en la sentència de Guadalupe del 1486, dels quals s’havien deslliurat els homes d'Alguaire
Durant tot el segle XVI, va ser quan la immigració gascona assolí la seva cota més alta, cosa que és evident en l’aparició durant aquest període de cognoms d’aquella procedència. La munió d’adversitats que caracteritzà el segle XVII (fam, epidèmies, la Guerra dels Segadors, males collites...) van estar a punt de fer desaparèixer Torrefarrera per sempre. Les conseqüències de la Guerra dels Segadors foren calamitoses per Torrefarrera. No hi restà cap edifici en peus, el terme (fins aleshores fèrtil) restà erm com a conseqüència de les devastacions i pillatges. Desprès d’un període de devastacions com va ser el XVII, el XVII es caracteritzà per ser un parèntesi de pau i sense epidèmies abans de la guerra del Francès.
Durant la invasió napoleònica (1808-1814), en ocasió del setge de Lleida el 1810, Torrefarrera esdevingué altra vegada camp de batalla i els seus pobladors hagueren de tornar a sofrir saqueigs i tota mena de vexacions, fins i tot més despietats que els setges anteriors. La climatologia va ser un altre factor desestabilitzador de l’economia Torrefarrerina del segle XIX. Sequeres i tempestes impedien el redreçament econòmic de la vila. Durant aquest segle, s’inicià l’abolició del règim senyorial i l’aprovació de les lleis desamortitzadores, mesures que havien d’influir decisivament en la transformació econòmica i en el desenvolupament de Torrefarrera (sotmesa fins aleshores al domini i jurisdicció dels santjoanistes). Amb l’abolició dels senyorius i la dissolució de les ordres, a Torrefarrera finalitzà l’etapa de domini senyorial i s’inicià un període caracteritzat per un canvi en totes les estructures. Va ser una època en que a més es van iniciar millores en les comunicacions. Com a exemple el 1867, l’alcalde Joan Mestre demanà a la Diputació que el camí veïnal de Torrefarrera a Alfarràs es convertís en carretera a la Vall d’Aran. El projecte es plantejà però no prosperà per l’esclat de la revolució de 1868. Les obres es reiniciaren sota el regnat d’Amadeu de Savoia i el tram Lleida Torrefarrera finalitzà al 1872. El 1896 s’instal·là el subministrament elèctric als carrers de la vila i al 1917 aquest arribà a les cases. El 1963 arribà per primer cop el subministrament d’aigua potable a les cases de Torrefarrera.
Actualment Torrefarrera gaudeix d’un eix de comunicacions molt important, l’autovia A2 i la N-230 que l’uneix amb altres poblacions nord-segrianenques: Rosselló, Alguaire,Almenar,Alfarràs i que porta a Vielha. Els sectors primaris són molt importants pel municipi: la ramaderia i l’agricultura tenen un pes molt destacat. El sector serveis està molt desenvolupat així i com el sector industrial.
Malpartit
La seva estratègica situació en un punt dominant i vora un important camí reial, el fa el lloc més idoni per una fortalesa. Després de la reconquesta, el comte d’Urgell Ermengol VII el 1174, feu donació a Joan d’Albesa dels estancaments i forn d’aleshores castell ja com Castellblanc de Llitera, situat al cim del tossal de la Pleta. L’any 1212 Guillem Ramon de Montcada féu donació a Constança (filla del rei Pere II d’Aragó) de tot el que li pertanyia dels castells i viles d’Aitona, Soses, Malpartit i el Poal. El 1740 el rector de Torrefarrera, Lluís Martí, demanà la possessió del curat de Malpartit ja que no se sap que hagi hagut cap posterior a dita rectoria. L’any 1799 hi hagué el projecte de construir una nova església en el cas que el terme es repoblés. A finals del segle XIX, s’aconseguí crear un petit nucli estable de població amb la construcció d’uns habitatges per als colons que treballessin les terres, població que en el decurs del segle XX s’incrementà i consolidà, amb què avui hi ha establerta una petita població amb possibles perspectives de futur.
Actualment a Malpartit hi ha una capella sota la invocació de la Santíssima Trinitat.
Imatge extreta de la pàgina web https://www.rurismo.com/
Entitats
AMPA de l’Escola Municipal de música formada per pares i mares dels alumnes de l’Escola de Música. Actualment l’escola compta amb 93 alumnes. L’oferta educativa de l’escola es parvulari musical de 2 a 5 anys, aprenentatge basic i nivell elemental de 6 a 12 anys i nivell mitja i mòduls oberts a partir de 12 anys. Els instruments son piano, guitarra moderna/clàssica, bateria, violí, viola, violoncel, flauta travessera, saxòfon, gralla i instruments tradicionals. Com a novetat organitzen activitats extraescolar de gralla pel pares i mares de l’AMPA de l’escola de música.
AMPA CEIP de Torrefarrera. És l’organització que tenen les famílies per intervenir i cooperar en el centre escolar on estudien els seus fills i filles. L’AMPA està formada per tots els pares i mares dels nens i nenes escolaritzats a l’escola La Creu de Torrefarrera i a l’EEI Ralet Ralet de Torrefarrera. Treballen per tal de millorar l’ensenyament i l’educació dels nens i nenes, i son membres associats a la Federació d’associacions de Pares de Catalunya (FAPAC) i formen part de la FAPAC de Lleida. AMPA gestiona el menjador de la Llar i del CEIP, així com les activitats extraescolars, acollida, i casal de Nadal, Setmana Santa i estiu del CEIP. També organitza activitats pels pares i mares que formen part de l’associació.
AMPA IES de Torrefarrera, està formada pels pares i mares dels alumnes escolaritzats a IES Joan Solà de Torrefarrera. Organitza les activitats extraescolars. Està posant en marxa una nova activitat extraescolar anomenada “Estudi assistit”, que és un suport pels alumnes per a que puguin realitzar millor les seves tasques acadèmiques
Associació de Puntaires “Filigrana”. Es va crear l’any 1998 amb l’objectiu de donar a conèixer el mon de la punta al municipi, formen part de l’associació de Puntaires de Catalunya. L’associació organitza cada any una trobada de puntaires que agrupa 400 puntaires d’arreu de Catalunya i part d’Aragó, i participa en les trobades de puntaires.
Grup 5 Erres Teatre neix l’estiu de 2009, el nom prové del total de la suma d’erres que té Torrefarrera. Sorgeix de la voluntat conjunta d’un grup de veïns del municipi que els uneix l’entusiasme vers les arts escèniques. La finalitat del grup es la promoció cultural i posar en escena textos d’autors i autores lleidatans/nes.
Associació Cultural de dones “L’Amistat”, és una associació sòlida i dinàmica sense ànim de lucre que va néixer l’any 1992 i que es va crear per tal d’agrupar a les dones del municipi. Actualment es realitzen diverses activitats, de les quals podem destacar activitats festives, Santa Agueda, Setmana Cultural, dia de la dona treballadora... i activitats de lleures, manualitats, informàtica i gimnàstica de manteniment.
Associació d’Empresaris de Torrefarrera, l’associació representa a tots els empresaris del municipi. Avui dia agrupa a més d’un centenar d’empreses. L’objectiu fonamental es el foment de l’activitat econòmica i el desenvolupament del teixit empresarial. També promou la formació, facilita informació i dona diversos serveis als associats.
Societat Ocellaire El Verdum de Torrefarrera, que té com a objecte la practica de l’esport de la caça. Organitza al municipi concursos d’ocellaires i participa en els concursos que s’organitzen arreu de Catalunya
Societat de caçadors “Les Cadolles” de Torrefarrera, que inclou entre les seves finalitats la practica i el foment de l’esport de la caça, i el desenvolupament i l’organització d’activitats relacionades amb la caça. Durant la Festa Major participa en el recorregut de caça que es fa cada any.
L'Associació de Veïns de Malpartit, es una associació sense ànim de lucre amb l'objectiu de canalitzar les opinions dels veïns en els àmbits esportius, culturals i recreatius. També vetlla per oferir suport a les inquietuds dels veïns de Malpartit i servir de portaveu davant de l'Ajuntament de Torrefarrera.
És una secció de l'AMPA de l'EMMT, encarregada de impulsar la música tradicional i popular catalana.
Banda de Tambors. Es va fundar l’any 2009 i està formada per veïns de Torrefarrera de diverses edats, compta actualment amb 20 membres. Participen en les activitats culturals i festives del municipi
Coral Petit Cor Cantator. Es va fundar l’any 1997 i actualment compta amb 14 cantaires. Participa en activitats culturals i festives del municipi (cantades en actes festius)
Coral Clavellina. Neix aquesta associació amb la finalitat de promoure el cant coral al municipi i actualment està formada per una trentena de cantaires. L’associació participa en les activitats de caràcter cultural, religiós i lúdic que s’organitzen durant l’any al municipi. Participen en cantades d’altres poblacions d’arreu de Catalunya.
Llar de Jubilats de Torrefarrera, representa, defensa i promou la millora de les condicions de vida de les persones grans i pensionistes del municipi. La llar de jubilats organitza i participa en activitats culturals, lúdiques, recreatives, festives i religioses del municipi.
Torrefarrera solidària. Es una entitat formada per veïns i veïnes de Torrefarrera agrupa Caritas, Parròquia, Assistent Social, voluntaris i Regidoria de Benestar social de l’ajuntament. Es dedica a la recollida d’aliments, roba, joguines... per tal de cobrir les necessitats, sentiments i mancances de les persones del municipi
Telèfons d'interés
Telèfons d'interés
Emergències - 112
Ajuntament (Oficines) - 973 750 001
Ajuntament (Fax) - 973 750 441
Jutjat de Pau (Dimecres i Dijous) 2ª Planta Ajuntament - 973 750 001
Consultori Mèdic - 973 750 028
Urgències mèdiques - 902 111 444
Urgències CAP Alpicat - 973 736 104 / 973 736125
Farmàcia Sabrina Bifet (Torrefarrera) - 973 750 345
Llar d'Infants municipal "Ralet Ralet" - 973 751 732
Poliesportiu Municipal (de 16.30h a 22h) - 973 750 934
Escola La Creu - 973 750 250
Institut Joan Solà - 973 750 358
Escola Municipal de Música (Orfeó Lleidatà) - 973 233 554 / 973 750 250
Llar de Jubilats (Local Social) - 973 751563
Oficina de Correus Torrefarrera - 973 751936
Ceitorrefarrera - 973 982 405
Cal Jove - 973 982 409
Radio Emun FM - 973 751 362
Serveis d'aigues de l'Ajuntament
- De dilluns a divendres de 8 a15h - 973 750 001
Diputació de Lleida - 973 230 401 / 973 246 647
Consell Comarcal - 973 230 686 / 973 054 800
Agents Municipals
- Josep Solà - 669 862 101
Servei de Grua Municipal - 973 249 534 / 973 751 454
Taxi Torrefarrera nº 1 - 658 251 144